JUSTE QUE JUSTO

Ahir divendres, farts d calors, enfilem cap al "nou" bloc a buscar la fresqueta del capvespre avore si podem blocar i arquejar com es mereix. Aquest de sota es mes o menys el resultat...



Marc porteja a Kiku, en un megaprojecte per als nostres nets, regletes imaginaries en una placa lleugerament desplomada, sense cap mena de dubte, de les millors linies del bosc.



Mulabanda, jo repetint per tercer cop aquest problema que vaig obrir fara cosa d'un mes. Ahir el kiku va fer la 2º, sent mes facil del que pensavem inicialment. L'estatura i el coco juguen un paper important...



Juste en una imatge segons abans de volar, sortint del bloc, amb el taló per sobre d'on hi ha la ma esquerra, no va trobar la vira salvadora i va desplomar-se fins que el Tito el va parar, buff!!! vaia subidón, va ser divertidissim, sobretot xq tothom en sortí ilès. Digne del millor hardgrit us ho asseguro!

PD: totes le sfotos son cortesia del Joan Herbera, en podeu trobar més al seu flicker, a dalt linkat.

PROJECTES...

No se exactament xq ma costat tant d publicar algo, po finalment crec q comença una nova etapa. Adjunto un parell d fotikis del marc, una del martinet i una d meva, ambdues al nou bloc que hem natejat, alçada, dificultat i trankilitat. Un pedrot d'allò mes fanàtic, dels millors del bages amb diferència. Totes les linies resulten excelents. si algun fanatic li interesa q demani i li portem.

APAGON...

Com ja haureu vist, fa moooolt de temps q no actualitzo el blog, alguns mu reclamen i d'altres en deuen estar contents de kel deixi en pau. En breu espero poder tornar a disposar d camera i tornar a escriure algo d tant en tant. Ultimament no estic gens fanàtic, pero encara hi han grans projectes en ment q haurán d'esperar a quels arribi el moment. Ordesa, Midi, Ports, Canalda, Kalamontse, Galliner, Calrgolaire, i tants d'altres q no cal ni nombrar. espero en breu, je,je, poder tornar a estar entre valtros.

salut malparits i a disfrutar...

CALDERS ON FIRE!

Després d'un parell de dies obrint bestieses pel Roc Galliner, anem amb a calders a fer repós, jo de càmera, alguns provant els projects que els queden i d'altres tatxan deures. Penjo algunes fotiquiqis, sense gaire info ni res, perdoneu peró si interessa alguna via en concret demaneu-ho algu q ho controli q a mi aquestos desploms se m'escapen... Ftoia un vent de mil dimonis, i la Tº era excelent pel rotpunk, aixi va ser....

SANBENETECTION

Eloi fent l'animal al Totxo Mac Canna, al Vuelo a Ciegas de 8b crec.

TORRES DE FALS

Redescobrim un bloc oblidat de la ma dels incombustibles de sempre, natejat i provat parcialment, els nostres projectes comencen a agafar formes i colors. El k abans eren ideas ara ja són esperances i realitats, algunes d'un món apart, d'altres ja d'un passat en blanc i negre.

Ahir amb el Martinet i el Tito, ah, i l'incombustible Numa, enfilem cap al Pessebre vivent de Fals, aviam si conseguim fer algo més que l'ase i el ruc, ja que "el portal de belén" en ofereix mitja dotzena de problemes, encara per solucionar.

Algunes imatges del pedrot:









SALUT

SANT ANTONI CONNECTION

Vistes desde la terrassa del refu, difícils d'oblidar.



Proper objectiu estival, mur de la Miranda de St. Antoni, vertical, caranord, pocs itineraris i repeticions i roca a tenir en compte, I LIKE IT



Fent bromes sobre simlacres a kalamontse, desconeixiem que fos un cas real dels GRAE a la CADE...



Les nits desde la terrassa no tenen preu, bé si, el milers de kilovats que sobren...

SOSTRAK@S

Fotia dies que no nava a calders, una setmaneta com a molt, je,je, peró quan vam arribar vaig alucinar amb la gent que hi havia sent dijous, Només arribar ens trobem amb el Ramon de St.benet i la parella, i tot seguit amb el Salva i la dona. Veient la calor que fa al cargolaire, nem directakment als sostres a escalfar com podem. Sempre buscant la sombra...

Provem unes vies noves del Màxim, crostó de roca total, espererem que es natejin i repeteixin, perquè alló semblaven les TV d'ordesa, bufff, quin yuyu, acabo muntant la via com puc, escaquejant-me tot el que sóc capaç i fent Ao a tort i a dret. Tot seguit puja el Guillem i tampoc li surt el pas a vista, serà 6c o així, igual q la del costat +/-. Po entre la roca, i q algun parabolt està posat amb el cul, bé no, per escaladors de dos metres o q tinguin un bloqueig inhumà, vaia tela...

A les foto, 1º Martí desmuntant la via Ordesiana del sector sostres, i l'Adri encadenant el 7ª.





Mentres acabem d'escalfar, vaig cap a la cova de l'Aromes i la Panxacontent a treure el cap, trobo el Màxim que acaba d'arribar, i jo ens està demanat que tal les vies, buff, quin compromís, però és el que penso... El nando acaba d'escalfar muntat el 7a i 7b+ de la coveta, levitant pels desplomacos com si res. L'Adrià prova el 7a i encadena, crec q ja li havia fotut algun pegue però el tio s'està ficant com un bou amb quatre dies. La setmana passada va flaixejar el seu 1º 7ª, molt bé bou.
Jo la provo a flaix peró caic al pas de dalt, ja havent xapat la última, llàstima, un altre dia serà.

Mentres descanso aprofito per fer unes fotikis i saludar a la gent, hi ha l'Uri, el Guillemot, Tati, Esteve, Pere, Pau, i algu quem deixo al sector esquerra, a la part central dels desplomacos ja no mi acosto, peró hi ha força ambientt!

Anem cap als sostres i el Guillem m'enreda perque provi la mateixa via que ell, un pegue només! Provo un pegue a mort, penjant-me gairebé a cada cinta, buscant nous trukets i empotres perque sinó sóc pell. És la 1º vegada q m'enfilo per un 8a amb lliure, i vaia tela, a més de sostraco. No hi ha cap pa aïllat que supari el 6b/c de bloc, peró aixo durant 15 metres cap per avall, buff, em marejo només de pensar-ho. Penjo una seqüència que m'ha disparat el Martí...





Just alcostat, hi ha una altre fisuraka q surt molt més fàcil, és la que hauria d'haver provat jo, però el proper dia serà. El Martí si enfila, peró a la 4º xapa li falta biseps i vola, ho torna a provar desdes el terra (sinó s'ha de fer el cuc i no motiva gaire). Al final desisteix i el guillem i el nando aprofiten per fer un pegue cada un al seu project.

Deixo algunes imatges del dia, i de la nit gairebé:

Guillem a l'últim pas, un dyno a una banya enorme on et vola tot si o si...


Martí al meu proper objectiu, fisuraken in techaken...


Nando baixant-se del seu project, un 8a+ inhumà, diuen...


Dos imatges del fanàtik number one, ja de nit, fent-li un últim pegue a mort... i volant peus




SALUT

NOVA VIA A PERLES:

Fa uns dies, vem anar a Perles amb el Parce a obrir algo. El resultat va ser la via DELS SENSE PAPERS, 150m ED. Us penjo la topo que s'ha currat el mestre, era la 1º via que obriem junts i ha quedat pràcticament desequipada; una baga sabinera per marcar via, i un pont de roca a la travesia del tercer llarg. Tot i això la via es segueix bé, és molt lògica.



El primer llarg el va obrir el Lluís, i transcorre per una vira en diagonal a l'esquerra, l'entrada és un passet de V+, que ara ha quedat protegit amb una baga sabiner llarga. Per sortir de la vira, haurem d'aprofitar unes repissilles de peus bons per desprepar un parell de passos en diagonal i trobar alguns cantells que ens perrmeten incorporar-nos i sortir a la caça de la sabina. El pas queda de 6a+ i 40 metres el llarg.

Jo sortint del passet abans d'arribar a la primera reunió



El següent llarg, que teòricament hauria de ser una mica de tràmit per arribar a la xemeneia, acaba sent el més xungo. Començo pujant un parel d'esglaons fàcils per travessar a un jardinet i anar a buscar una petita fisura, clavo un universal a caldo i començo a pujar decidit per no petarme, acabo agafant una sabina gairebé al límt i surto pitan a muntar reunió. Com es nota això d'anar carregat amb taladre i claus! Acabarà com a 6b, roca excelent i obligat. 30 metres.

A la meitat de la xemeneia i sortint cap a buscar el diedre de corall a la dreta.





En principi li tocaria al Parce, però com a bon samarità em deixa la xemeneia per mi. Començo a tirar, la roca és excelent i puc ficar un camalot mitjà per evitar el factor2. Tiro uns metres fins al final i ja sortint coloco l'altre mitjà, just abans de pasar per sota un gran bloc i sortir en una repiseta. Segueixo en travesia a la dreta (pont de roca) i m'enfilo fins a una sabina on i neix un fantàstic diedre fisurat, que em porta directament a una altre repisa on muntar Reunió. Hi ha una sabina, però millor muntar-la a friends a sobre del gendarmerillu. 6a+ 45m.

El proper llarg l'obre el Lluis, i va just a la dreta de l'últim de la Balena. És un llarg que vas navegant per plaques més o menys fàcils i compactes. Hi ha un passet per sortir de la R. L'Edu també havia sortit més o menys per on va alguna vegada, mentres obrien la Balena. Uns 35m i V el pas de sortida, la resta de IV.



Rapelem per la Balena balanca i el petit príncep, en 30, 35 i 50 volats, força escpectecular per els que ens fa por rapelar.
A dalt una autofoto del Parce amb el triangle de la Fragua i la lluna de fons.

Espero que si algú es decideix a repetir-la la disfruti, i si m'ho diu, té la birra pagada quan vulgui. I si vol algo més de info demaneu, tot i que la topo es prou clara.

SALUT I TÀPIA

TARDA DE CELIAVERN

Ahir tarda tornem al cargolaire a seguir amb els projectes, tarda de celiavern (amb el permís d'uns i altres) molt fanàtica.je,je.

Arribo al sector sobre les tres, i està a rebentar, repetim els mateixos d'ahir, però tothom a portat algú més, total una dotzena d'ànimes amb pena i/o glòria diambulant pel sector. Escalfo al 6b del Tati, Tarda de st. Joan?, i tot seguit provo un 7a? a la dreta de la Kaixo i l'Agur. El Tito m'adverteix que hi va veure patir el Catx de valent, i que diuen que no és gaire agraïda. Com que no tinc gaires opcions d'aquests grau per triar, em faig el sord i decideixo tirar amunt.El resultat és que em penjo a totes les xapes i no veig ni els passos clars, és extremadament tècnic i rar, tal com arribo a la R tinc claríssim que el desmonto. No m'ha agradat gens i decidim canviar d'aires.


Anem amb el Tito al 7b que ahir va encadenar el Guiti, a provar-lo a muerte. Li toca al Tito muntar-lo, mentre s'encorda ens fixem amb la llastra que ahir comentavem i el poc temps que li queda de vida. És d'un tamany considerable, està entre la 1º i la 2º, i la caiguda no és clara. Es calça, comença a trepar, agafa la llastra d'ombro, puja peus, i CATACRACK!

En un primer moment, pensavem que s'havia fet mal, però al final sembla que s'ha quedat amb el cop i la rascada, bé i el susto que no ha estat poc!
A la foto ensenyant-me la rascada, i susodixa llastra a sota de les bosses de magnesi. No ha arribat a tocar terra, però ben poc li ha faltat.

Acollonidos, decidim tornar al sector principal, i al arribar, GUIT ha encadenat el seu 1º 7C, el santbenetero de tres xapes de placa semidesplomada, vaia BOU! MOLTES FELICITATS LOLO! Mentre no su acaba de creure, i ja està pensant en decotar-lo (ta loco akt sagal!). No pot ser, diu.



jo decideixo provar, després de molts dilemes, La Cargolada, aprofitant que la muntat el Juani. Li foto un pegue a mort, peró després del pas, m'equivoco i volo. Encara em kedava tot l'esperó i ja nava petat, haurem de menjar mes i nar calders de tant en tant, que amb tant de bloc no hi ha manera d'agafar pililla. Li fot un pegue quan em baixo, i levita fins la R, el molt bou ha fet un mètode propi i no ha fet ni porta! vaia lolo!







Penjo també alguna fotiqui de l'Aranya, que va seguir provant l'aznartmort, q per cerrt ja té apunt, ahir va caure dos cops a la ultima xapa. Ànims bou!



PD: Gràcies a tots per aquestes tardes tant fanàtiques i profitoses, plenes d'ilusons i de nous projectes, de bones vies i millors companyies, de mètodes i trucs per triar i remanar, i sobretot, de l'ambient i la passió.

LLUM CARGOLADA

Aquests últims dies hem anat alguna tarda al cargolaire, aprofitant que comença allargar el dia, a provar alguns projects que vaig deixar pendent abans de la lesió. La veritat és que m'he arrosegat bastant, peró suposo que també val per posar-se en forma. Principalment ma servit per trobar nous projects i deixar els que ja tenia pendents, peró que hi farem...


Jo mateix en un 7a/+ quel Tati ha equipar recentment, entrada explosiva i aguantar.




Guiti en un 7a+ q podria ser 7b tranquilament, pasos extranys i poc evidents, canto petit, xapatges xungos i repos inexistent, per acabar amb algun pas dinamic... del sebastià, je,je. A la foto volant al lance.




Placa principal del cargolaire, provant l'aznarmort, un 7b dur, bastant atlètic i mantingut. Molt maco.






Joan sortint de la placa desplomada, 7c a l'estil st.Benet, dos xapes dures.




Guiti al mateix 7c st.benedicte, ja la comença a tenir apunt, ahir va volar a l'últim pas dur i era el primer dia q la provava.






Seqüència d'un 7b del Màxim, al sector del meandre. Marti i Guiti provant-la, q encadena a flaix. Es tracta d'un pas rar i un dyno a canto sortint a la placa. Sense haver-lo provat,crec q es bastant assequible.












A les últimes hores provant la Pispa, un 7c decotat, un pas burrisim sortint del sostre.

SANT JOAN MES QUE MAI

Últimament aquesta petita escola de bloc està visquen una revolució, no sé si és el fet d'haver publicat les topos a la red, o bé algun article i post que ha anat surtin per aquí i per allà, però el que és ben cert, és que hi ha més gent que mai. Alguns cap de setmana, pel que diuen els fullets del bosc, els cotxes arriben fins la corba de dalt, els crits s'escolten desde el mafrica i hi han alguns blocs que s'estàn ensabonant rapidament, i alguns que restaven oblidats, s'están repetint com mai no havia passat.

Aquest és el cas que us presento a continuacó, un muntatge de multiseqüències del Guit encadenant un bloc molt dur de l'autobús. El bloc en questió està a la cara sud, al centre, per on i ratlla una petita fisura vertical, just a l'esquerra del 7a extrany de l'arbre. El grau encara està per consolidar, i això que té més de 10 anys. El fet és que el Brascó quan el va fer va dir que seria 7a tbé, com tot lo inhumà que obria ell. Amb el temps, s'ha establert com a 7c. No se exactament qui l'ha repetit, però a les topos de Tati ja el cotava així. El que sé del cert és que debia de fer la 3º o 4º repetició, i per algo serà.






























Per una altre banda, la passada setmana, vam visitar/investigar en un futur sectoret al costat de les Torres de Fals, just on es fa el pessebre vivent. Es tracta d'un conjunt d'uns tres o quatrte blocs, d'embargadura consireble, tipus submarí o autobús, amb unes plaques desplomades amb forats i algun que altre sostre tipus tunel. La cosa promet, l'unic inconvenient és possiblement l'humitat que es respira. Proximament seguirem informant del sector, amb alguan foto inclosa.


Ha, aprofito també per linkar-vos un nou company dins la blogsfera de trepaires de les nostres terres, és el Tito amb l'ajut de l'incombustible Guiti. De moment acaben de començar, però de ben segur que ens oferiran bons moments.
Se'ls pot trobar a WWW.MORETHANCLIMBING.BLOGSPOT.COM

L'ANY DEL PORC

Com alguns ja sabreu, fa dies que tic currant a miravé i no publico gaire. Tot i això, em fet alguna escapadeta per l'alt urgell amb algun company, us en faig cinc cèntims:

Vam estar pel pont al Roc Galliner amb el Masfi i el Martí, intentant d'obrir algo en aquell calcari sempre excelent. Encara ens falta acabar-ho, però de ben segur que sortià una bona via en lliure. De moment ja portem 7 expansions en tirades! tot un record per naltros! I la placa q ens espera no perdonarà. Tamé cal apuntar que li vam xafar una via a l'incombustible Miquel, un petit diedre amb un tros OW molt bó. LA via estava totalment neta i no hi havien restes de pas. Vam afegir un bolt al pas xungo (sobre el 6b/c) i un a cada R fins la 2º, que és on vam trobar un pont de roca que ens va fer marxar.

Panoràmica del roc Galliner i final de la paret dels Vinyals.





També he fet alguna vieta amb l'Edunz per l'alt urgell, vam anar a fer la Fragua a perles, i la greenpeace a bucòlica, bons articles al seu blog. Les dos podrien sortir integrament en lliure, de fet la geenpeace a mi em va sortir tota, crec q encadenant fins a 6b. TAntes festes passen factura. Pel q fa a la fragua, és boníssima, pels lolos podria sortir algun llarg sobre el 7b/c, a mes o menys a protegir. Penjo una fotillo per fer ambient, desplomaco tipus pilar del segre...




També vam anar a fer L'avi del mas de st pere, al roc de collars, seguint les indicacions/recomanacions del Guillem NoPuig i l'incombustible Willow. Vaia tela! vam anar-hi sense claus, com ells, peró només vam arribar fins a la 1/2 del 3º llarg, al clau.
La topo original marca uns 15 o 20 claus i A2+, pero inocents de natros... dma si el temps ens respecta i tornem, amb algun clauet per donar moral i un bon plumas per les R's.


Bon any a tots i felices trepades

SANG JOAN

Una setmana més, em limito a penjar algunes fotos recents. Aquestes són de dimarts, crec. Vam començar sent una bona colla, però les lesions, compromisos, feines, van acabar fent-nos fer un curset pràctic de fotografia improvitzat, amb el Miquel i jo, i el Juste de conillet de bouldertòri. Les fotos són una merda, hi havia poca llum i la càmara no les tenia totes, va començar movent-se una mica l'objectiu i va acabar el dia ballant la samba a ritme de pegues. De momet l'he portat al servei tècnic de la Sony, ja tremolo per lo colleja quem fotran quan la reculli... A la web del Miquel, linkat com a Jandiro, hi han fotos xules, alguna de bona de veritat.


BLOC DEL RALLADOR, Guillem llançant-li i mantelant:









MEDIA'S: Miquel immortalitza la mà del Marc, després de arrancar-se mitja yema a l'últim pas de la trave del submarí, un 7a+ clàssic de la placeta.








PRÀCTIQUES DE TIRO: És el que vam estar fent fins que la llum i el Guillem es van cansar. Primer al Totxo Artés, al dyno del final, resultat al blog del Miquel. El pobre Guillem va repetir una dotzena de vegades tots els blocs, per la foto, sense craxpad's. Després a l'Ullal, llençant infinitat de vegades...









PD: Ahir i vam tornar de nou, al túnel, un bloc nou natejant recentment, on el Willow va provar "Fangandgo", un bloc molt dur, crec que ja l'havia provat el Brascó fa molts anys, que acaba amb un Dyno que aïllat ja ronda el VIIº. Properement penjaré alguns videos que tinc.

PD 2º: Dede aquest mitjà, felicitar als germans Guiti per haver trobat un bloc tant bo i haver-lo natejat. Ahir vaig parlar amb Tati i ja l'havia vist, incloses les pintures rupestres que ens amaga la cova. El bloc s'anomena "Can Romu", en honor al tiups d'agarres que hi predomina i a la nostre petita gran famisala. És un bloc realment guapo i fotogènic, aïllat, trankil i desconegut, dur però agradable. Un diamant en brut que esdevindra esmeralda amb el temps.

apa salut fanàtik@s

TEROL EXISTEIX !!

Durant la passada setmana, s'ha anat parlant de fer una sortideta de bloc cap a terol, a la Sierra de Albarracin, a 1600m i unes 4 horetes de cami. Personalment, feia cosa d'un any que no hi tornava, i m'ho he trobat tot igual que ho vaig deixar: ple de furguis frikis, magnesi a dojo, tifes arreu, una gossera salvatge, Tº òptima per encadenar, algun pixapí despistat i un munt de fanàtic@s escalant fins a deixar-s'hi la pell, literalment.

Vam pujar-hi una bona colla: el Ramon, el Masfi i jo, amb la Vito CarryAll, el Martinet i el Marc amb el Mondeo Bed's, el Nando, la Marta, el Xavi, el Parra i el Juste amb la Transit fanàtic team, i finalment l'altre Nondo i la Miriam a la Kangoo's.

Un cop allà ens trobem amb els amics portuguessos que també fa poc que han arribat, hi ha el Miqual i el Joao, el Chiapes i el Marcelo, i un bon grapat més que ara no recordo tots els noms...

Trobo que sent un paratge protegit, havent-hi els problemes que hi va haver amb els del Seprona i els agents rurals, no estaria de més que s'ampliés el parking i es construíssin uns serveis a disposició dels assistents, ja que els voltants del parking fant bastant de fàstic per la quantitat de papar de merda... tant costa fer un forat per enterrar la merda i cremar o endur-se el paper ??!!

A contnuació algunes fotillus que es van fer amb la càmara del Marc. Dividit per sectors.

SECTOR PARQUING: alguns blocs fàcils per escalfar, sempre i quant se sàpiga mantelar, he Martí.








SECTOR ARRASTRADERO: Marc a la visera i al País de las Bicicletes, dos blocs de 6c/7a, un lleugerament més alt que l'altre.






SECTOR SOL: bolos més petits peró molt estètics








SECTOR SOSTRES, PSYCOKILLER: sostres de fins a 6 metres amb caigudes netes i canto!








SECTOR CABRERIZO, TECHO DON PEPO: versió EasySit 6c/7a,i un dyno curiós a la banda sud.

TARGASSONIC

He fet tantes entrades al blog sobre Targassone que ja no sé com titular-les. Aquest diumenge vam tornar a fer una escapadeta amb la colla fanàtica de Manresa, penjo un bon grapat de fotos més, per anar fent caliu, i arxiu!.


Primer de tots alguns blocs per escalfar: Marta i Nando en un 6a i Ramon en un mantel 6c a la bola, els dos al sector Taz.






Seqüència del Campru al mateix bloc, just abans de canviar de sector, encadenant a flaix un 7a+, xiulant.










Ja al sector del Dolmen, en un 7a típic de la zona. La regleta del lance no és tant bona com un desitjaria, Ramon provant d'agafar-la. El Marc agafant el romo de sortida i el Botzo llançant-li.








A la següent foto, Campru provant un 7b que Nando encadena fàcilment. I en un 7c duríssim a la sortida, romos i regletes increíblement dolents, sort d'algun peu bò salvador.






Abans de canviar de sector per última vegada, proven un dinamic força dur, cotat de 7c. Campru llençant-li. No se d'on treu la força aquest home, li vindrà de família ?!






De tornada a les furguis, parem a "La Baleïne", un bloc fantàstic que no coneixia i ens ve de camí.
Primer Parra en un 6b. Tot seguit provant un bloc dur, de bloqueig llarg i mantel.








Una seqúència del Nando en un bloc mooolt dur...










Per acabar, el Guillem en un bloc fàcil i el paisatge que ens va acompanyar tot el dia...

LA COLLADA CARGOLADA

És aquesta una via al sector del Cargolaire, a la placa principal. Actualment s'ha decotat a 7b, sent força dur. En un primer moment estava de 7c, peró les repeticions dels més forts la van fer caure en picat. Un bon dia, crec que va ser el Graells, li va trobar una nova seqüència pel pas dur, evitant el lance a dos mans característic. Així va passar a ser un 7b/+, en la meva opinió.

La veritat és que normalment no faig gaire esportiva, "aka" frikies. Peró de tant en tant, sobretot les tardes d'estiu, vaig aquest sectoret a equipar algo i escalar una mica. Aquesta via, La cargolada, ja fa temps que la vaig provar i és sense dubte, la via en que més "pegues" li he fotut, suman-ne en total, uns sis o set entre muntar-la i provar-la.

Perticularment, no m'agrada gens aixó de assejar molt una via, q per això ja està el bloc!, je,je. De moment m'he resignat a fer unes fotos al Guit i el Martinet provant-la, tot amb uns mètodes lleugerament diferents. Espero que aquest post em serveixi de motivació per tornar a provar-la quan estigui recuperat. Apa bous a disfrutar-la!


La via la podriem dividir en dos seqüències clarament diferenciades: la primera consta de tres o quatre xapes de sostre, amb uns pasos molt físics. En arribar a una bandeja (4ª xapa) s'agafa un esperó molt tècnic fins arribar a la R.

Martí i Guit en els pasos de sortida del sostre, des d'un pla lateral i una reglet invertida mòbil es dynamitza a una bústia, on es xapa la 3ª. Desde aquesta dos pasos durs amb canto ens porta a l'estimada bandeja.










Guit arribant a la bandeja i el Matí xapant la 4º, aband d'entrar de ple a l'esperó.








Després de xapar la 4ª, bé una sequència dura, un esperó desplomat amb poc canto aparent, tècnic de peus i amb una 5ª xapa que ens costa molt xapar, just abans d'un pas llarg, que natros hem de resoldre dynamitzant el pas quan ja vas amb les butifarres penjants.









Aqui el Marti llançant, havent-se saltat l'últim bolt, i just aband de volar. Fa yuyu saltar-se xapes en una via del Cargolaire, ja q el terra està molt aprop, 10m?. I tot i el desplom, ningú t'assegura una bona recepció. Mola dinamitzar molt la caiguda, sinó acabareu com jo, amb un turmell trinxat.




Tot seguit el Guiti sortint de l'esperó i apunt de xapar la R, gens fàcil quan venim com xaiets...

DESCOBRINT ESTALL...

- Què hem de fer?
- Ah! No ho sé! Depèn del temps.
Apa! Ja hi tornem a ser. El temps. Però sí, depèn del temps. A la primavera ja se sap: ara surt el sol, ara s’amaga, ara fa fred, ara fa calor i, com no, ara plou i fa sol i les bruixes es pentinen.
- Ja ho sé que depèn del temps, però si fa bo, on anem? Voto per Orlú o la paret d’Aragó a Montrebei.

Fa deu quilòmetres que hem abandonat l’asfalt i la lluna fa estona que ha sortit, sembla que la pista no s’acabi mai, quan de sobte els fars del cotxe il·luminen una casa «ben conservada» i en la penombra un munt de parets enrunades. Per fi hem arribat. Tot està moll, totes les cases estan en ruïnes, sense portes ni finestres, els fantasmes d’Estall ens donen la benvinguda. Tot plegat, fa una mica de por i ens entren ganes de marxar. Ja veig que el petit cobert que hem deixat al costat del cotxe serà el nostre hotelet.

Nit serena i matí mig ennuvolat. Ramon, ja cal que correm, que aquesta tarda tindrem aigua. Però de moment la calorada fins a peu de paret no ens la treu ningú. La paret. Ai la paret! Quantes vegades l’he vist des de l’altre costat i, ves per on, ara vaig buscant els relleus més característics que tantes i tantes vegades he vist a les fotografies de la guia d’escalades: mira, la fissura de la Laffranque, la volta de la Cúpula Nocturna, un dos tres quatre i cinc, guaita el barret de cinc puntes de la Ràdio Pica, impressionant i, allò d’allà deu ser la xemeneia de sortida de la nostra via. Sento el Ramon com esbufega un trosset avall i l’animo a continuar que ja ens falta poc. Mentida podrida, almenys ens falta mitja hora. Quina suada més bèstia! Finalment trobem l’SD: Santiago Domingo, el nom de l’amo de la casa ben conservada d’Estall i que després de moltíssims anys de viure sol va marxar a la residència d’avis de Benabarri.



- Ramon, on vas tan lluny? Què no va per la savina?
- No trobo la reunió. Recupera que torno a venir.

Efectivament sota la savina i a la vertical del primer diedre característic que marca clarament l’itinerari a seguir. El segon d’ells és d’una bellesa extraodinària i el Ramon el resol amb gran ofici. De totes maneres, el que més m’inquieta no és la via sinó el descens, el retorn al 10 cotxe. Com serà la baixada? (que primer ve de pujada) la trobarem? Haurem de caminar molt? ...... Ah! Però ja som a l’últim llarg? Coi! Que ràpid que hem anat, no?

El sol s’ha amagat però la pujadeta de baixada ens fa suar un altre cop, anem xino xano, no hi ha pressa i, en deu minuts arribem al cim del Montsec d’Estall, per mi, la salvatge Paret d’Aragó. Vistes esplèndides, amplíssimes, fins a perdre’s a l’horitzó i, mira que bé! Ara tot ve de pla i, si trobem la canal bona, de baixada i tot. Si ens equivoquem haurem de rapelar. De moment un ample PR ben marcat però poc trepitjat ens guia i contrasta amb l’antic camí d’escaladors que serpenteja com un filet de terra força llimat a la vora de la carena. Després de mitja hora, un pal de dos metres amb fletxa i inscripció Estall marca la canal bona de baixada. Vaja, home! Tantes preocupacions durant tot el dia per trobar-te aquest cartell aquí dalt. Res no és el que era. La salvatge Paret d’Aragó...... la gran Paret d’Aragó ja no és el que era.

- Parce, no tens pas un Gelocatil?
Eps! Què em demana aquest ara?
- Osti! Què et passa? Tens mal de cap? Et mareges? Té, beu l’aigua que ens queda. Et deu venir un cop de calor o una insolació.

Torna a fer sol i pica de valent. I per no portar, no tinc ni farmaciola al cotxe. Ja em val! En arribar-hi, el Ramon no té ni gana, fa mala cara i decideix fer una becaina fins que la pluja ens fa fora, són quarts de sis i anem a explorar una miqueta, tot i que estic per tornar cap a casa. No sé molt bé què fer. De moment l’hotel Hilton ens espera i el Ramon no millora. Llavors arriba una família amb una furgoneta i, després de la bona tarda, ve el Gelocatil. Ens posem a xerrar. També són escaladors i vénen per acabar d’obrir una via que tenen a mitges a prop de la que hem fet avui nosaltres. Ja fa una estona que ha parat de ploure i el sopar ens espera. Sembla que la mongeta màgica li ha anat bé al Ramon perquè ha recuperat tota la gana.


----------------- (Topo "robada" de onaclim.com, gentilesa del Luichy)


Arriba una altra furgoneta i vénen a fer també la Santiago Domingo. Mira que és gran la paret i demà estarem tres cordades a tocar les unes de les altres. «Joer macho!» Això no pot ser! .... ens han recomanat la Pilastra dels Voltors, una preciosa columna de calcari que s’alça a partir de la meitat de la paret una mica més avall d’on hem escalat avui i, s’hi accedeix baixant per una feixa des del cim. Després de valorar els pros i els contres i d’eliminar altres alternatives, l’objectiu queda definit. La idea és: trobar la pista que porta al cim del Montsec d’Estall. Diuen quehi ha una cadena que bloqueja el pas a l’inici; si no la podem superar amb el cotxe haurem de caminar una hora més. Un cop al cim hem de trobar la feixa, baixar fins a peu de la columna, fer la via, tornar a remuntar per la carena fins al cim i desfer la pista.... o no. Tot això, abans de les cinc, quarts de sis, que és quan s’ha posat a ploure avui. Bé... de moment la lluna torna a brillar, aquesta nit serà tranquil·la. (continuarà)

UNA MENYS (I) per LLuis Percerisa; publicat al Corriol nº 145.

10 + D TARGA

Aqui deixo algunes fotos més del passat cap de setmana al Chaos du Targassone, paraís del bloc a la Cerdanya:


El Guit i el Ramon en un bloc de la placeta, al sector Dieux Païens.






Ja al sector principal, en un bloc clàssic. Cesc, Guiti i Martí respectivament.








Roky Arbera llançant al bloc del Dolmen




Un Ramon motivat mantelant en bloc raríssim del sector Taz; i el Martí al mateix bloc provant una entrada diferent, un diedre esperonat, sense massa canto.






Ja a l'últim bloc del dia, Guiti fent-li series a un 6c, increïble fanatisme. Seguit, el merescut repòs.

NOVES VIES

Adjunto un parell de topos q m'ha passat el Parce per @. Les dues les he repetit, però la memòria no és el meu fort. Bejam el que recordo:

La primera, LA ROSA DELS VENTS, està a Montanissell, a la serra de Carreu, poc més de 200 metres, molt mantinguts en dificultats, és podrà apurar gairebé tota en lliure, excepte dos trams desplomadissims amb roca cutre.
El primer llarg el desconec, no estava obert quan jo la vaig repetir, ho va fer el Lluis sol per tal d guanyar alguns metres. És evitable per la feixa de la dreta. El segon són gairebé 60 metres, amb el primer pas de VIº on costa de visualitzar. SOrtint de la 2º R, trobem un Ae, crec xungo d'alliberar, i al final del llarg un altre, que surt po dificil, sobretot el que seria la sorida d'estreps, útil ganxo o pas de mantel. Sortir de la R 3 és el "pas clau"?. uns metres de 6a per caçar algun bolt i començar per una fisura desplomadíssima, tipus Separate Reality, a protegir amb algun alien. Sotirà 7b o així. Jo em cagava xapant un bolt a la sortida, volant peus amb el pati i anant a buscar un taló tècnic força més amunt q les mans. Llarg espectacular! L'ultim comença amb un Ae, q no recordo q fos apurable,una sortida d'estreps curiosa, (sobretot pel de 2º, variant per més a la dreta) i una fisura invertida desplomada i neta que dóna "absurdament" de 6b. A mí no em va sortir, em vaig penjar xq no veia la sortida, ni els cantos, ni ha on protegir. A l'Ignasi i al Lluis tampoc!. La transició cap a l'artif és xunga de collons, tampoc m vsortir encadenant, vaig parar a marcar cantos. L'ultim tram d'Ae surt de 6b/c, canto i pililla.





El nom original de la via, era "THE BOSS BUNNY", fent un joc de paraules. Al parlar amb el Remi, el Parce li va decidir canviar per el de "LE PATRON BUNNY", q és com els seus companys francesos l'anomenaven. serveixi doncs aquesta via com a un petit homenatge a un dels més grans amants del Pirineu i de les nostres terres.

Aquesta ha estat, dintre del q cap, una via un xic polèmica dins el nostre vincle. Era una de les ÚNIQUES linies q quedaven a Canalda, tots ens l'haviem mirat i pel q sembla fins i tot alguns la tenien emparaulada, je,je. Po el Perce, que pasa de tot, si va anar a entretenir aquest estiu, deixant-nos ha tots una mica de banda i en especial al foll number one.
La culpa és del foll de l'Axel, que ens té ha tots a l'espectativa del seu menisc i clar, la gent se'n cansa, je,je.

De la via paca cosa a dir, el dia que hi vam anar ens va pillar un xàfec de mil dimonis, només vam conseguir arribar fins a la feixa del jardí i provar l'ae. Surt peró per sobre del VIº. placa amb roca excelent. El primer pas d'artif tambés surt, peró no recordo si xungo o ke. És una via que he de tornar-hi, ja informarem millor. Aqui la topo per si algu s'anima.

DU TARGASSONE...

LE CHAOS

TUNEL DE ST. JOAN

Feia temps que no passava una tarda fent bloc, ni que sigui mirant, i ahir vaig anar a conèixer el ja famós Túnel. Un bloc que queda força apartat dels sectors principals i s'ha kedat en el oblit. Pel que es veu, fa ja molts anys que se'l van anar a mirar el Tati i el Brescó, peró no se exactament perqué el van desestimar. Van fer-hi alguns blocs, però no es va donar a coneixer gaire, i no ha estat fins ara que se li ha tret el suc.

De moment només han sortit uns 5 pasos diferents, però n'hi sortirant molts més i de durs. El "quik" del bloc es un desplomaco d'uns 75-80º, amb força canto i bastant llarg, uns 4 o 5 metres de moviments de sostre, i una sortida dura que encara s'ha de matitzar.

Deixo unes fotillos i no me'n rollo més:

Guiti en una trave de canto:




El seu germà, Gerard, en un bloc dur que només el Tito va conseguir resoldre.
Regletes laterals xiques, alguna pinçeta, i una reglet morgologica de dits. Dyno, rebot, i sortida fàcil.




Willow en un intent d'esperó, després del dyno del rom.




I en aquesta just abans de llançar.




Robert "Tito", en el mateix bloc, va fer la 1st Ascent.




Ja dintre del Túnel, frontals i llums en mà.
Primer Tito començant desde la llastra, després el Gerard puntejan-la, i per ultim el l'Albert al pas "garrulu"abans de llançar per poder "sortir del sostre".








Últims passos, ja talonant i acabant les possibilitats.
Falta resoldre com acabar de sortir, i si es possible, fer les seqüències seguides




Penjo algunes fotillos més d'altres blocs.
Marc encadenant una sortida tècnica i fanàtica a les bessones.




Guiti en un dels pasos durs d'una trave que faig fer per l'esperó. Plans, regletes, cigronets, i algun rom. Una mica de tot per donar-li sals al tema. En la següent a la part final, on ja es pot bufar una mica.






Montse, "Pubi", a la trave de l'hamburgesa:




I per acabar una que només apreciarán els que l'hagin escalat. Tito als ultims passos de la llengua, una placa tècnica d'uns 6 metres, arrampada i de molta confiança a la part superior, tibant-se del monodit, un no pot evitar que se li escapi el riure.

A-3P ???

Divendres passat nou dia fanàtic a tres ponts, us deixo unes fotillos:
Erem l'Uri, el Xevi, l'Eloi, el Miquel i el Nando.

PD: Arribant al sector ja vam flipar un xic amb la desbroçada que li van fer, tallada de boixos i d'alzines, camí adreçat, noves pasarel.les... FEIA FALTA? crec que la intenció de qui ho hagi fet es ficar-hi un pont nou en el tram de la ferratilla i la corda fixe, així estalvian-te de pujar i baixar. Esperó que aixó no sigui més que una rehabilitació d'un antic pont, o així ho intueixo, perqué sinó ja els val. Crec que serà feina per arreglar tot el cami de la ruta dels tres ponts, no només fins al sector pròpiament. Desde aquest mitjà volia agraïr a qui ha faci les tasques de millora i conservació del CORRIOL, peró no crec que sigui necessarri de fer una AUTOPISTA per arribar al sector, i ho diu un que va amb croses i té certes dificultats per arribar-hi.

PD@: s'han publicat les topos noves, estan a la web de Can Romu, gentilesa del Guillem, el Joan i el Tati, tamé es van deixar les de la cova al dossier que hi ha al sector. Merci.

PD última hora!: desde aqui felicitar a l'Eloi que avui s'ha endut EL PERCAL cap a casa! vaia bou!!!

Un xicot fa l'esperó de 7b i el Nando el 6b+ de placa.




Eloi escalfa als Incomformistes, un bon 7c ple de canto amb només un pas una mica més puta.




Mentrestant Xevi a La Pagesa, un 7c de més de 30 metres:








El miquel és dona per escalfat i munta amb un pegue a mort El Batec, un 8a+ que ja tenia provat de feia temps, cau al pas dur de dalt, després de dubtar i no acabar de trobar el mètode correcte per anar a buscar el forat d'esquerres. Algunes fotos del pegue fanàtic. Al següent l'encadena.










Seqüència del Nando a la mateixa via:

COLLEJA AL GALLINER

A continuació us presento una de les últimes vies que vam obrir aquest hivern per l'Alt Urgell, concretament per Alinyà, al Roc del Galliner. El lloc va ser "descobert" pel Masfi, en una d'aquestes tardes fanàtiques que té de American Vespuccio. Un dia em va comentar que tenia algun lloc vist, i un dia vam decidir-nos a descobrir.

Carregats de ferralla, cordes, aigua, menjar... vam anar cap al peu de paret. Després d'una horeta caminat vam arribar al peu de les parets. Vem inspeccionarr amunt i avall, avore quina era la linia més lògica i amb més color per natros. Finalment, al centre de la piràmide central, s'intuien una seria de diedres i fisures que ens portarien fins al cim. Era una linia lògica i evident, aparentment amb bona roca i posibilitats de protecció.

Un cop preparat tot el material em vaig ficar mans a la obra i vaig començar atacant un diedret un xic brut i desplomat. Vaig poder escalar uns metres fins colocar alguna peca decent, alguna de mig bona i alguna altre de record. Arribat a un punt, amb l'ultim friend un xic més lluny del que a tots ens agrada, em vaig trobar amb un pas dur, dificil de protegir, i sense sang per fer-lo a pèl. Va ser aqui on vaig decidir clavar, una "Z" mig invertida, que vaig llaçar-hi amb un cordino. Per mi els primers cops de martell de la via, marquen una mica la filosofia de la via. Així, amb un clau als peus, vaig poder provar el pas més dignament i va resultar ser una tibada de confiança. D'aquestes que no veus el proper canto i esperes trobar algo per continuar. Així va ser, dos passets més i ja havia superat el tram desplomat, per mi 6b/c si tenimen compte l'equpament i la roca.

Hem trobava a l'inici d'un diedre arrampat, envoltat de crocant del bo per tot arreu; així que decideixo fer una mica de trave a la dere a buscar unes plaques compactes de calcari gris excelent. Anava protegit amb un microtascó, un alien groc i un de blau, devia portar uns 10 metres de patiment quan ja vaig consegui agafar una llastra que formava una bavaresa d'esquerres, on es podia protegir bé amb semàfor de camalots. Faig uns metres més i ja gairebé sec de material, monto una R volada amb una sabineta i els dos camalots grossos que me kedaven, el 3 i 4. Un altre tram de 6b, peró tot i que més dificil de protegir, amb roca calisa molt compacte. Ma costat lo meu arribar fins aquí i la cosa promet. Més endevant, a uns 10 metres, hi ha un bosc penjat on hi podrem fer una R de collons de mico. Em plantejo d'espitar aquí, peró al final decideixo deixar-ho així i ja vorem.

Puja el Masfi fins a la R i acaba el llarg fins al bosquet, tendint una mica a l'esquerra per una espècie d'esperó poc definit, i amb algun bloc sospitós. Al arribar al bosquet veiem unes bagues d'algú que se'ns ha avançat. HAY Q JODER-SE!!!
Decidim de baixar-nos he informar-nos de què hi va per aquí. Tot baixant jo ja m'imagino que deu ser alguna via del Miquel, de qui sinó, i anem cap al Thausa a mirar piades. Sort que no vam espitar-hi, ji,ji.

Afectivament hi ha una via del M. Blanco, un 6b+/A2. Es lo que tiene ir de pardillito, je,je. Ara me'n adona de la vista que té aquest home, i de com va anar a buscar la bona roca. El principi de la seva via és una placa aparentment llisa, sense possibilitats de protegir, que queda més a la dere del diedret. Surt 6b+ a pèl per escalfar, i tenint en compte que la va obrir en solitari i carregat de trastos, me de treure el barret. Si senyor!

Un altre dia ja explicaré com va acabar el temita....

CAMA PETADA, FOTOS I ENCIGALADA

Ja fot alguns dies que vaig amb la patapalo, i al no poder tibar, em dedico a les fotos. Tot seguit us penjo algunes fotos, les primeres són d'un sector de Coll de Pal, de dijous passat, hi vem pujar amb l'Uri i allà ens vam trobar amb el Catx, el Pep i el "nanses".


L'Uri al sector de Coll de Pal en un 7b/+, que encadena a flash, i una vista general del sector.








Pep encadenant un 6b+ a l'esquerra de tot




Catx en un 7a/+ que encadena a vista:




Nanses en un 6a+ de burilillos, la 1º via del sector.




Catx en un 6c llarguíssim, que encadena a vista, uns 30 metres brutals.





Aquestes segones són de "nnn", desplom, conti, bona roca, excelent equipació. Hi vam anar disabte amb la Laia, i al final ens vam ajuntar una bona colla: Guillem, Botzo, Eloi, Tati, Esteve, Xevi, la Laia i jo mateix. Un cop allà ens vam trobar amb un munt de gent coneguda, com sempre passa en aquests llocs.

No hem va ser fàcil arribar al sector, ja que tot i estar a dos minuts, el camí no és per tirar cohets, tot i que cal dir que algú ha arreglat les pasareles i canviat cables i troncs, una feinada que vaig agraïr més que ningú.
A més, el Miquel ha equipat unes vies noves a les plaques de la dere, crec que anaven de 6c fins a 7b+, i tenen molta bona pinta.


Ferran Botzo en un 7a+ de la dere:








Guillem Juste monta un 7b+/c, a la part dreta, i volant de valent:






Xevi escalfant l'espatlla en un 7a+:






Eloi als desploms principals, en un 8a+, crec:








L'angi provant un 7c:

MALLOS DE RIGLOS

Aquest agost, després de tornar dels periples per Ordesa i el Midi, i com que les previsions eren dolentes, vam decidir anar-nos-en cap a Riglos amb el Guillem i el Marti. El Kiku havia marxat amb el Willow cap a Gredos, y tot i que anavem molt fanatics de granit, només teniem dos dies complerts per escalar.Cap del tres hi havia estat abans per los mallos, i a cap ens feia especial il.lusió. Però tot i així no teniem gaires més opcions.

Un cop allà, ja ens vem endur la 1º sorpresa en veure'ls i ens van agradar més a simple vista que en qualsevol fotografia que haguéssim vist. No es com Ordesa peró val la pena. El conjunt que formen es força espectacular, i el filo de cuchillo em va cautivar. Vam anar cap a peu de via, avore quina pinta feia la roca, abans que se'ns fés fosc.


Foto: algu rapelant el puro ens va donar la benvinguda



Vam anar cap al bar del Toño, a mirar alguna topo i parlar amb algú, a veure que ens recomanaven. La idea era fer dos vies cada dia, i així aprofitar el dia. Vam decantar-nos per començar amb la carrnavalada al pisón i després algu per los volaos tipus chooper o aixi.

El matí següent en vam llevar amb la calma i cap al pisón.
La carnavalada són uns 300metres amb parabolts cada metre i mig, obliga Vº i surt 7a+/b en lliure. Ens vam repartir els llargs, el Marti començava, i arribava fins l'entosta de la R3. Fins aqui ens va sortir a tots en lliure. A partir d'aqui ja començava a tibar més i tocava el llarg dur, que el va fer el Guillem a vista amb relativa facilitat. El proper llarrg, també de VIIº grau li va tornar a atacar ell. A partir d'aqui li començo a tirar jo de primer, suposant que hem falten tres llargs de 6a.
Al final empalmant els dos primers surt un bon 6c+, i després un 6b+ sortint per una variant. A la topo del Luicy i marca com a 6a, peró crec que es va equivocar o va fer un Ao i no se'n recorda o algo. No entenc aquesta diferencia tan bestia de graus.


Guillem al llarg clau de la Carnavalada, autèntic camp de patates!!!



Baixar d'allà no ens va ser facil, ja que anavem bastant perduts i fotia un vent de mil dimonis. Va tardar més del conte i al arribar a baix teniem una gana de deu, aixi que vam menjar algo al cotxe i una mica de friki per aprofitar.

El dia seguent teniem clarísim que haviem de fer dos vies, i una havia de ser la fiesta o la zulu. Ens vam decidir per l'opció més facil, i vam atacar-li a la Zulu. O aixó creiem. Resulta que ens vam encigalar i vam començar massa a l'esquerra, en una atre via que enkara no se quina és. Després d'un vuelo del marti (es va endur un bolo cap a casa) i suar més del conte, el guillem va poder retrobar la via. Al arribar a la R compartida de sobre l'entosta, crec que erem unes 7 o 8 persones, escandalós. A partir d'aqui vaig començar a tirar jo al 6b, que empalmat amb el de sobre queda un bon 6c, acaban amb una trave d'esquerres que va poder amb mi. Entre la pilaka que fa falta i el fregament estava com un puto xaiot. Dede aqui, una R bastant volada, vaig fer el meu ultim llarg, també de 6b o així. A partir d'aqui era l'hora del guillem, ja que li tenia forces ganes. El llarg clau es pura pila fins al final, amb un pas entremig a l'alçada d'una buitrera. L'ultim tram, peró, amaga un pas a bloc que pot amb els més optimistes. És dificil de intuir a vista, i després de 30 o 40 metres desplomats, arribes com una botifarra. S'ho va estar mirant una estona, ho va provar, pero va volar.


Guillem arribant a una R a la Zulu Demente:



Al cim una barrita ràpida, una express de regal pel Bouot i cap avall. A mesura que baixavem cada cop em feia mes pal de tornar a pujar, són uns 40minuts, po al passar pel peu de via em vaig decidir i vam anar amunt.

Com a segona opció vam fer la moskitos, una classica més fácil, maxim VIº. Primer vaig atacar jo fins la 2º R, i tot seguit el guillem fin la 4º, a l'entosta. D'aqui li vaig tornar a tirar fina al "Trono", una formació característica de calcari, amb 60 s'arriba just. Ens quedaven dos llargs més, els dos de 6b, i una trepada al cim.

Vam estar dormint al apeadero dels ferrocates, i de puta mare. L'anydemà a les 11 entraven a kurrar i ens vem haver de llevar d'hora. Uns dies bastants frikis per fer pila també van bé de tant en tant.

LA MEVA 1º OBERTURA

Ja fa uns anys, després de fer un curset d'escalada clàssica amb el CECB, amb tots els yayus de Manresa (francesc, r.major, joan...) i havent-me comprat un petit joc de tascons, vam anar a veure un amic que vivia a les muntanyes, aprop de Artesa de segre, a Clua.

Jo sabia que hi havia roca per allà, però no tenia ni idea de què ens hi trobariem. L'Albert, el company que vivia per allà, m'havia explicat que sovint anava a escalar, però sense donar-me'n més detalls. Quan hi vam arribar, no us imagineu la sorpresa que em va donar quan vaig veure com ho feia.

S'havia comprat dos cordes bessones, de 8, i les havia fixat , per separat, a dos punts de la paret. Ho va fer mitjançant arbres i sense gaire conciència de que feia. Pujava autoassegurat amb el grigri, mig escalant mig yumant. Va ser una experiència aterradora veure com se la jugava d'aquella manera, pero no hi havia manera de fer-lo entrar amb raó.

Veien la manca de vies, només vaig trobar restes d'una via d'artifo, bastant extrema, vaig decidir obrir-ne una. Era la meva primera experiència, devia tenir uns setze o diset anys.

No disposava de gaire material, 6 cintes exprés, alguna baga, un joc de 6 o 7 tascons, un friend Wildcountry del 2, moltes ganes i fortes dossis d'inconsciència, al igual que el "Lopeix", el company que hem tenia atemorit. Degut al material i a la roca, no tenia gaires possibilitats d'escollir la linia. Una xemeneia que ratllava la paret de dalt a baix. Total, uns 30 metres de tensió, saben que una caiguda podia ser fatal. Al final e va resultar una xemeneia senzilla, que fins i tot algun company no escalador la va poder disfrutar al toprope.

Sort que no va passar res (almenys escalant) i vam poder tornar sencers...

Us deixo algunes fotos, la del company assegurant no té desperrdici, i la meva cara tampoc!!!!

STAE a sta cecilia

Recordo el dia que vam nar a l'STAE com especial. Va ser amb el Victor, i feia poc que ens coneixiem. Com sempre, me va trucar per nar fer algu tranki per la nord, po erem hiverr i feia força fred. A més, va ser l'ultim dia que recordo amb el meu estimat plumillas. Vem començar la via força tard, esperan avore si s'aixecava una mica el dia, encara que no va serr així.

Va començar a atacar-li el Victor, amb un llarg d'A2? que es passa bé en lliure, 6a/b, i després una sequència de V amb roca cutre. S'arriba a una repisa i es monta amb uns burilillos força cutres, crec que hi havia algun spit amb alguna R. Llavors crec recordar un diedre guapo de V i una altre placa guapa de V/+. Hi ha un punt que fas cim en una agulleta i t'as de muntar a l'altre per seguir la via, tram força espectacular i rar. No surt més de Vº po mo vaig haver de mirar una mica xq no sabia com ficar-mi. Després d'aixó crec recordar un suparllarg a l'ensamble fins dalt, no deu passar de IV?. Vam anar tot el dia acompanyats per la boira pixanera, i al arribar al cim de la ferrata, no ens vam veure amb cor de continuar per l'aresta, navem sense hora i creiem que ja era tard.

A les fotos, el Victor en una R curiosa, la 3º o 4º, i jo submergit a la boira, je,je.

FLANQUEO INSPECTOR GADGET, A2+.

Aquesta petita i curta via es troba a Montserrat, a sobre de l'ermita de Sant Antoni, a just a l'esquerra del totxo Kasparof (7b+). Durant l'estiu passat vaig estar treballant pel patronat de la muntanya i sovint pujava a dormir a alguna ermita.

La via la va obrir el company M.millet fà un grapat d'anys, i no es gaire repetida, crec que hi vaig fer la 3ª gairebé 20 anys després de que s'obrís. La via consisteix en una travessia sobre pons de roca cutres, ganxos i algun friend salvador, fins que s'arriba al bombo i un burilillo t dóna la direcció a seguir. Dos metres més i R. Quan la va obrir no tinc ni idea de què va utilitzar, po jo hi vaig nar sense martell i amb solitari i me'n vaig sortir prou bé. Són trams d'aquestos psicologics per lo cutrte dels seguros i la roca, no per la dificultat en sí mateixa dels passos, excepte el bombu que sí hi han passos més extrems. jo vaig ganxejar en dos ocasions, posegurament amb un pas de plom ja n'hi ha prou.






Va ser una època que escalava sovint sol, i practicava nous mètodes. Aquell dia o vaig fer amb prussiks i sort vaig tenir a no volar...

Les fotos les va fer el Jordi, un xicot que passa llargues temporades per l'ermita, merci x tot!.

ELYUMAYANOYE

Aquesta es una via situada a la serra del Turp, la va obrir l'Ignasi Vilarassau amb el Cots, farà algun anyet. Hi han dos vies mes a la paret, l'excalibur i un atre que no recordo el nom. La via es curta po bona, amb dos llargs "estrella".

el 1º LL era lliure i artif convinat, crec 6a/A2, li va atinar el Parce de primer, en lliure fins on va poder, i després de clavar la seva agracïada "z", s'hi va penjar i va començar pedalar. La entrada al diedre era rara, amb una fisu bona po que costava d'arribar-hi, alla hi va colocar algun tascó i en va poder sortir en lliure fins on es munt la R. Jo de segon vaig poder treure'l en lliure, sense massa complicacions, sortiria un llarg de 6b o aixi. L'axel, que tancava la cordada, va posar-hi un spit un metre per sobre d'on havien clavat, tot supervisat per l'ignasi, el qual estava penjat uns metres mes amunt amb la càmara apunt.



El segon llarg, el clau segons deien, me va tocar a mi, marcava 6b/A2, po hi havia algun spit que donava moral. La sortida de la R era un xic descomposta, pero molt facil (IV+), de manera que vaig posar algun seguro psicologic i vaig tirar milles. De sobte et trobabes devant d'un mur, aparentment llis, sense gaires possibilitats de protecció si no portaves claus, com el menda. Finalment vaig poder colocar un alien i amunt. No les tenia totes. Sabia que hem trobaria un tram de ganxos pero no si eren abans o després del spit. Vaig nar tirant posant algun tasconet i fins arribar a l'expansió. Allò me va cambiar la cara, sabia que podia sortir a mort!!! I així va ser. Nar tirant fent trave de peus a l'esquerra fins a sortir del sostre, llavors una seqüència de cantos i desplom et feien anar a buscar un clau, que me'l vaig trobar xapat amb una express abandonada, va ser magnífic, i li vaig donar les gracies a l'Ignasi sense que ell entengés res. Resulta que era la cinta utilitzada a l'obertura, peró ell no sabia que li havia abandonat. Després queden uns metres en diedre, més fàcils po tensos, protegits a una llastra expanding amb algun tasconet... Arribo al ninxol, triangulo 3 C3 i bufo trankil. Resultat 6b+ aprox., po amb tensió.

l'ultim llarg va resultar ser un diedre de V net po amb bones dosis d'autoprotecció, dut per l'Axel; uns metres de cresta i al Cim fent xirinola.

Bona via Ignasi, si senyor!!!

I DEL NOM...

Aquest breu post només té dos objectius:
Primer explicar l'alegria que ens va donar al veure una simple enganxina al "quitamiedos" del parquing de Canalda, FREEKY'S GO HOME. Anavem el lluis i jo, tornant de repetir la via de pasqua, quant de sobte ens mirem i somriem. No feien falta paraules. Era l'adhesiu perfecte!
En segon lloc, demanar a qui l'enganxés que me'n faci arribar una còpia, el meu puto ídol, si senyor! Tens una birra pagada kuan vulguis!!!

SALUT I TÀPIA

EL PERQUE DEL BLOG:

Aixo de fer un blog, ja fa temps que hem corre pel cap, peró no ha estat fins ara, després de mesos de capficar-m'hi i de llegir-ne diàriament uns quants, que he entés que no ha de ser una cosa molt premeditada, sinó al contrari. Esporàdica; fins al punt d'abandonar-lo in situ si algun dia em bé de gust.
Aquest blog ha sortit a la llum amb molts dubtes, sobre sí mateix i el seu funcionament, però espero que entre tota la comunitat poguem convertir-lo en un lloc útil per entendre les muntanyes, i aquests petits éssers que sóm, i tenim la necessitat de visitar-la habitualment.

Ja fa un temps, que amb el Lluís, ens va sorprendre el poder de convocatoria de la red, durant la 1º trobada blogger, a Creu del Codó. I ara, després de llegir algunes entrades sobre la 3º trobada que heu fet a La Mola i veure el bon ambient que s'hi respira he decidit de publicar aquesta web. No pretén ser una web de referència, tot al contrari, sinó un espai on alguns companys ens poguem retrobar i reviure lo viscut, aventures i vivències, relats reals o ficticis, recomanacions i alertas, i fins i tot fer algun nou amic.

Avui, just abans de decidir QUÈ i COM volia fer això, he xatejat una estona amb el PGB i he entés que no es necessari aportar res de nou a la comunitat, sinó simplement voler recordar. Sempre he cregut que sinó es per aportar res de nou, millor callar. (Mes val callar i que creguin que ets burru a no obrir la boca per confirmar-ho).Potser és per aixó que m´hi he decidit he intentaré anar relatant les apretadetes que anem fent, simplement per recordar-ho.

Moltes gràcies a tots aquells que m'heu inspirat per fer aixó, sense valtros no hagués estat possible.

SALUT I TÀPIA

BAIXANT DE LA FONT DEL GAT

En aquest post, presento l'última via que vaig obrir. Es troba a montserrat, molt aprop del Marcelino Secretivo, a la canal del gat, a l'esperó més pròxim a la carretera de la banda dreta, mirant el cavall.



Va ser un dilluns del mes d'agost, d'aquests que et toca trabellar però t'acaven enrredant per nar a trepar, i trepar per trepar, pos vam nar a obrir. Era una linia que ja teniem vista, el Marti ja hi havia anat feia un temps, i un dia mi va portar per dalt, vam instal.lar dos parabolts del deu amb anella i ens hi vam despenjar avore quina pinta tenia. La roca excel.lent, amb moltitud de forats i bolos per poder protegir, un desplom assequible i 70 metrets per disfrutar. La seva 1º idea era equipar-la rollo frik, peró quan vam haver-ho vist, m'hi vaig negar a atacar-ho per dalt.

Així, dit i fet. Vam contar amb l'ajuda d'un colega fuixardero en les tasques de porteo, l'Oscar alies "Gommita", je,je.
L'aproximació es fa per la canal del Gat, fins al cruce amb el cami de l'arrel que agafem direccio projectil. Anem seguint aquest cami fins passar aprop del cim (fita visible), i es llavors quan anem baixant amb tendència a la dreta. No hi ha camí marcat, peró és molt evident.

Un cop al cim vam fixar una corda, per poder rapelar i assegurar-nos una retirada possible, ja que per baix es gairebé impossible de sortir. Estem pendents d'obrir-hi camí, però no se si ho acabarem fent.




El primer llarg l'ataco jo, consta d'un petit diedre fisurat pel mig, ho provo amb lliure peró hem costa decidir-me fr-ho a pèl, al final clavo, mi penjo i foto un bolt per poder-ho fer tranquil i marcar via. Surt un pas de 6a/b, segons com s'agafi, després ja et fiques al diedre (V) i vas poden-te protegir perfectament. Aquest va tendint a l'esquerra cap a una zona més bruta i fàcil. Després de rumiar-mo una estona, decideixo anar a la dere a buscar un petit esperó, on hi coloco un atre bolt, amb lliure, po amb bons peus. Un mantel per ficar-me sobre la vira i munto R, dos bolts del deu amb anella.





Pujan els compis i el marti es prepara per atacar la placa. Surt en lliure uns metres de V, anar protegint amb bons merlets, fins que el mur comença a tirar cap al costat dolent, total uns 10 o 12 metres. Aqui ja veu que haurà d'expansionar i aixi ho fa. Finalment a posat 4 bolts, interrcalats amb pasos de ganxo, queda una bona seqüència per anar amb lliure (6c), canto i expansions a una distancia prudent. Finalment, i fart de carregar amb friends, claus, tascons, la makita,.... decideix lligar-ho tot a l'auxiliar i tirar amunt a mort, a caçar la R. Uns 10 o 12 metres de IV i ja crida "Reunió!!!!"